Tendències, entre la realitat i la contradicció

TENDÈNCIES DESTACADES DE L’ENOTURISME

Des de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya se’m demana comentar les cinc tendències més destacades en l’últim estudi de Wine Travel Observer. És un bon estudi, d’uns bons amics, però la realitat és molt complexa i les tendències tendeixen a ser contradictòries per naturalesa. Intentant ser breu, destacaria els següents aspectes:

1. MÉS EXPERIÈNCIES ESPORÀDIQUES

L’estudi detecta un increment de les experiències “esporàdiques o puntuals”, en detriment de les “experiències fixes”. Aquesta tendència és interessant sobretot perquè introdueix una terminologia nova en el sector. Fins ara, més que recórrer a la variable temporal, fèiem referència a la tipologia de l’oferta enoturística, diferenciant entre visites i activitats enoturístiques. Les visites normalment es relacionen amb una graella horària, i per tant són més fixes. En canvi, les activitats enoturístiques normalment són més esporàdiques, i per tant més puntuals.

Però qualsevol conceptualització topa amb la complexitat de la realitat. No crec que l’èxit depengui de cap de les quatre variables. Ni les dues tipologies tradicionals (visites/activitats), ni les dues variables temporals (fixes/esporàdiques). Una cosa sí és certa, suposo que a això fa referència l’estudi. Si l’oferta enoturística és fixa, limitada i permanent, per l’enoturista és difícil repetir. En sentit simple, si només oferim la visita al celler, un cop visitat, ja no hi ha motiu per tornar, millor anar a visitar un altre celler. Així que és la combinació de visites i activitats, de l’oferta fixa i variable, la que permet la repetició, i per tant la fidelització. Però només això donaria per un congrés de tres dies.

2. MENYS RESERVA PRÈVIA

Aquesta tendència també és tan certa com contradictòria, com sovint passa amb les tendències. Efectivament, la proliferació de wine bars als cellers ha fet augmentar les visites sense reserva. És lògic, per la pròpia naturalesa del servei, no cal reserva. Però és molt diferent en les visites guiades, normalment vinculades a una graella horària. Quan assessorem cellers, treballem precisament en sentit contrari, buscant el màxim de visites amb reserva prèvia. En alguns casos, assolint més del 80% de les visites amb reserva prèvia. Això és un indicador d’èxit. Sobretot a través dels processos de digitalització, disposant d’un sistema de reserves online. Això té almenys quatre avantatges.

1. Agilitza el procés de reserva, per autogestió, evitant la gestió telefònica o per e-mail.
2. Garanteix el prepagament,
3. Evita que els visitants no es presentin.
4. Permet planificar la gestió dels equips d’enoturisme.

3. VISITES SENSE ALCOHOL

“El tast de vins anirà progressivament perdent el gran protagonisme que té avui, especialment al Priorat, o al Penedès, quedant cada vegada en segon pla”. Aquesta tendència i aquesta afirmació, possiblement, són les més discutibles de l’estudi. Entenc a quina tendència fan referència, però són molt pocs els visitants que no volen tastar els vins quan visiten un celler. Són anecdòtics els casos del conductor, el diabètic o l’embarassada. Més aviat anem cap a la tendència contrària: el tast de vins sense visita. Jo diria que potser és més prescindible la visita, que el tast de vins. Però també ens donaria per un congrés de tres dies.

4. VISITES A LLOCS INESPERATS

Certament, és una tendència general del turisme. Sembla que cada vegada fugim més de les propostes més turístiques i busquem llocs més autèntics i desconeguts. És evident que és una tendència general, també visible en l’enoturisme.

5. MÉS ENOGASTRONOMIA

Possiblement és la tendència més evident de l’estudi. Encara diria més. És un dels factors de correcció més necessaris en la nostra oferta enoturística. “El visitant busca cada vegada més asseure’s a taula i no només tastar vins”, s’afirma a l’estudi. Efectivament, una de les majors artificialitats del nostre enoturisme és la insistència en impartir tastos tècnics al públic general, molt centrats en l’anàlisi sensorial, en contra de la forma natural de beure vi, menjant, compartint i conversant.

CONCLUSIONS

Com a conclusió, les cinc tendències són evidents i estan ben descrites, però tota tendència implica simplificacions, generalitzacions i contradiccions. A més, el tema és tan complex que podríem citar desenes de tendències més, algunes d’elles molt rellevants: professionalització, digitalització, intermediació, innovació, segmentació, personalització, exclusivitat, satisfacció, fidelització, saturació, rendibilitat i un llarguíssim etcètera.