Ester García Adrados: "Hem d'anar cap a un enoturisme on es tingui en compte tant el visitant com el resident"

Ester García Adrados, gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca, ha obert la presentació de la tercera fase de l’estudi Wine Travel Observer 2025.

ENTREVISTA ESTER GARCÍA ADRADOS, GERENT DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE FORMACIÓ

Fa tres anys, quan vostè i el seu equip van començar a pensar en fer un estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya va pronunciar una frase que sempre ha acompanyat Wine Travel Observer: “l’enoturisme és un sector sense sector”.

Aquesta frase té molt a veure amb com es comptabilitza la riquesa que porta un determinat sector al país, o en com identifiquem les empreses. L’enoturisme no té un CNAE propi, que és una mica d’on ve la frase. No tenim una manera de registrar-nos comparativament amb la resta. Però observem el turisme  ens ha donat informació suficient per millorar el coneixement de l’estructura que té, i especialment el sector de l’enoturisme.

Per què era tan important posar dades des de l’Escola d’Enoturisme?

Des dels primers escrits de l’Escola d’Enoturisme, el 2016-2017, ja parlàvem que per poder desenvolupar l’enoturisme requeria d’uns actors al territori. Són les dades que Wine Travel Observer ha posat sobre la taula: informació, criteris, indicadors. D’alguna manera han substituït la falta de CNAE i ens han ajudat a identificar la massa, el volum i l’oferta a nivell de país en cada cas.

Per què creu que les experiències són el que més ha evolucionat i com proposa investigar-les per endreçar-les?

Les experiències d’enoturisme és de les coses que més canvien perquè és el què demana el públic, no? Si no, potser no tornen a fer una experiència. Si volem fidelitzar, necessitem que les experiències generin motivació amb els clients que ja tenim, els que formen part del sector, i que per tant volem que repeteixin.

Les experiències són prou innovadores?

Si fem sempre el mateix és difícil que el visitant tingui la motivació de tornar, no? Per tant, què és important? Que mirem les experiències que hi havia fa dos anys i observem com el sector ha anat innovant en funció de la demanda del client. Perquè al final adaptem una oferta en funció d’allò que més es compra, amb allò que millor s’avalua una experiència d’enoturisme.

A quines conclusions caldria arribar per observar les experiències d’enoturisme?¡

Preguntem-nos què és allò que s’està avaluant de manera més positiva en les experiències. Fa dos anys, Wine Travel Observer ja va fer una foto del tipus d’experiència, de la contractació, de com es treballava, de què generaven. Potser el que ens tocaria d’aquí un temps, o l’any que ve, o properament, seria pensar com hen evolucionat aquestes experiències que vam analitzar i com el sector ha anat innovant.

Fer una comparativa, una fotografia de l’oferta en diferents anys?

Sí. Al mateix temps estudiar si hi ha algun indicador més que ens permeti avançar què ens demanaran els clients. Si ara ja estem percebent què avaluen de manera més positiva els visitants. Perquè el que volem és que la gent que fa enoturisme en continuï fent, a més d’atreure nous clients.

Què destacaries de la tercera fase de Wine Travel Observer?

L’estudi d’aquest any indica cap on hem d’anar com a país, des de la proposta turística i enoturística, i és incloure els criteris de sostenibilitat. Aquesta edició hem incorporat les empreses que estan treballant amb criteris de sostenibilitat. Potser perquè han tingut més informació, potser perquè s’ho han pogut permetre… Però a poc a poc hem d’anar treballant perquè tothom afegeixi propostes que no generin un perjudici al territori.

Hem de repensar l’enoturisme des d’aquest nou canvi de paradigma?

Penso que el nou canvi de paradigma és un turisme regeneratiu. Per tant, hem d’anar cap a un turisme on es tingui en compte el resident i el visitant. Proposem coses que fins i tot millorin que el visitant surti fora del territori. I això no ho farem si no concebem propostes que d’entrada tinguin incorporat el criteri de sostenibilitat. Per tant, l’enoturisme sostenible ha de ser una proposta d’anàlisi, de treball per radiografiar el sector en l’actualitat.

Per què creu que hi ha empreses d’enoturisme que no ho han incorporat?

Crec fermament que hem d’ajudar a les empreses que per algun motiu no poden incorporar aquests paràmetres de sostenibilitat perquè que ho facin. Però pel bé comú d’un territori. Perquè si no realment tenim un problema com a territori. I així avaluar el recorregut, el camí de millora de cada zona.

Què pensa de la creació d’un mapa que ha deixat prop de 1.500 propostes d’enoturisme a la web, que es poden consultar?

Crec que estem donant al visitant l’oportunitat d’escollir un itinerari, un recorregut, una proposta, també que sigui sostenible. La tercera fase de Wine Travel Observer i el mapa amb les empreses, identificant quines són sostenibles, és una feina de sensibilització al ciutadà.