
Ester García Adrados
La gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca del Penedès, Ester García Adrados, valora la tercera fase de Wine Travel Observer.
L’estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya, elaborat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
Entrevista al subdirector general de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat, Xavier Font Urgell, que considera imprescindible un tipus de turisme sostenible. Ho va dir durant Ia I Jornada d’Enoturisme Sostenible celebrada al Vinseum, on valora el paper de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i les dades de Wine Travel Observer.
Xavier Font considera que l’enoturisme és un producte propici per fer turisme sostenible. Un model que per ell és imprescindible pel futur. N’ha parlat durant la I Jornada d’Enoturisme Sostenible de l’Escola d’Enoturisme.
Quin paper creu que té l’enoturisme en el paradigma d’anar cap a un model de turisme cada vegada més sostenible?
L’enoturisme és un producte, ja podem parlar d’un producte, que per la seva pròpia definició es produeix en un territori agrícola. Aleshores, això dona molts avantatges de cara a pensar en un producte sostenible, perquè tenim la natura, els pagesos, la producció agroalimentària. De fet, tot el que és producció agroalimentària és molt fàcil incorporar a la cadena de sostenibilitat.
Hi veu reptes en aquest model?
El repte és precisament transformar aquest producte agroalimentari en una experiència turística. I d’això els productors no necessàriament en saben. El que saben els productors és de fer vi o fer cava. Però una experiència enoturística va molt més enllà del propi producte, però ajuda el propi producte.
Què es pot fer?
Això crea un cercle virtuós que és producte, productor, venda directa, experiència turística, que sens dubte això facilita d’alguna manera que el enoturisme estigui en aquest entorn. Per altra banda, com que es produeix en un territori, en aquest cas, que no està normalment massificat turísticament, permet desconcentrar l’activitat turística, fer-la més diversa i, a més a més, desestacionalitzar-la molt, perquè si alguna cosa té el cicle de vida del vi és que tens paisatges diferents al llarg de l’any.
Trencar l’estacionalitat?
Per exemple, el moment de la verema és un moment clau, el moment en què comencen a caure les fulles, el moment en què les fulles cauen has de tallar les vergues i amb les vergues pots fer una calçotada, etcètera. Tot un valor paisatgístic que ajuda, sens dubte, a la creació d’un producte turístic.
Com explicar què significa la sostenibilitat en el turisme?
Tenim uns avantatges ara que han accelerat la comprensió de la sostenibilitat i, malauradament, per problemes que estem patint com l’emergència climàtica. Això ens ha ajudat a entendre que no podem continuar consumint els recursos d’una manera extensiva i intensiva. Per això té efectes, i efectes directes en la pròpia població.
Quins efectes?
Mentre la població no era conscient que l’afectava directament, la sostenibilitat quedava com un concepte una miqueta més reduït. El repte és que la sostenibilitat no és només medi ambiental. També tenim un repte important en fer que l’experiència turística, els negocis turístics siguin sostenibles econòmicament i també molt important que contribueixin a preservar el nostre patrimoni.
Cal marcar un abans i un després?
Abans hem assistit a una conferència d’Arturo Crosby en la qual deia que si no som sostenibles estem matant el nostre actiu. I és així. És a dir, la sostenibilitat implica també conservar allò que ens fa atractius. No podem fer un turisme ara que no sigui sostenible en les tres vessants: econòmica, mediambiental i sostenibilitat. A més de patrimonial i social.
Quin paper creu que té l’Escola d’Enoturisme per definir l’enoturisme i estudiar l’oferta?
L’Escola d’Enoturisme, d’entrada, és un exemple d’un dels factors que hem de treballar, que és la formació, la capacitació. Si hi ha alguna cosa que des del propi turisme s’ha criticat, és la falta de professionalització, que porta implícita també una temporalitat, uns sous baixos, Que existeixin escoles de turisme i que es mantinguin i que hi hagi demanda és molt important.
Durant la I Jornada d’Enoturisme sostenible Vilafranca ha estat la capital de l’enoturisme…
I si a més a més és sobre un producte com el d’enoturisme, doncs fa fonamental que sigui l’Escola d’Enoturisme a Vilafranca, des de tot el sentit del món, per diferents raons. Primera, perquè Vilafranca és capital del vi, però també està en un entorn com és el Penedès, on conviuen no només la DO Penedès, sinó també DO Cava. Per tant, un molt bon lloc perquè existeixi.
Totes les Rutes del Vi han avalat les conclusions de l’estudi…
A més, estratègicament, Vilafranca està al costat de Barcelona, ben comunicada. Tampoc podem generar espais de coneixement que siguin difícils també de que siguin sostenibles per les seves comunicacions. Tenim l’avantatge d’estar fora de Barcelona, però molt a prop de Barcelona. I jo crec que el fet que la pròpia Escola d’Enoturisme organitzi jornades d’aquest tipus és un exemple de l’èxit. Evidentment, des de la Generalitat de Catalunya som els primers interessats en que aquest tipus d’escoles i de formació existeixin.

La gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca del Penedès, Ester García Adrados, valora la tercera fase de Wine Travel Observer.

La tercera tinenta d’alcalde de Vilafranca, Gemma Romeu, analitza el potencial de l’enoturisme a la capital del vi a partir de Wine Travel Observer 2025.

El director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya aplaudeix la tercera fase de Wine Travel Observer de 2025.