L’estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya, elaborat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
Entrevista al biòleg ambiental i CEO de Fòrum Natura, que va obrir la I Jornada d’Enoturisme Sostenible de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, dins de les activitats del mes de l’enoturisme a Vilafranca del Penedès. Crosby apunta les claus de futur de l’anàlisi de Wine Travel Observer.
Arturo Crosby és un dels ponents mes respectats a l’hora de parlar del turisme regeneratiu. Una de les claus és saber recuperar el que ell anomena “natura perduda”. Abans, però fa un repàs a les percepcions dels consunidors, que poc tenen a veure -al seu parer- amb segells sinó amb percepcions reals.
A la seva presentació ha explicat que hi ha un debat interessant sobre si realment es pot fer un turisme 100% sostenible. A quina conclusió ha arribat a vostè pel que fa a l’enoturisme sostenible?
Òbviament el que és aplicable al turisme és aplicable totalment a l’enoturisme. D’això no hi ha cap dubte. Enoturisme és fer un turisme en base a un recurs com són les vinyes, el celler i tot el que comporta al territori on s’hi implanten. La sostenibilitat és tenir en compte que els nostres recursos són finits. Si no els sabem gestionar, o bé es deterioren, o bé s’esgoten, i ens quedem sense res i sense negoci turístic.
Vostè ha dit que és més important la percepció del consumidor final sobre el que és sostenible o el que no, més enllà de les certificacions, que a vegades ens poden arribar a confondre.
Bé, jo no he parlat de certificacions, però per mi, la gran majoria dels segells són desconeguts pel públic, pel comprador, perquè hi ha milers de segells a tot el món, no? Cada segell té el seu públic objectiu. Si un vol arribar a tots els públics que li interessa, potser necessites, per dir alguna cosa, 100 segells, no? I això és inviable econòmicament. A més, la majoria de la gent no té molta confiança en els segells, pel que jo entenc. Aleshores, és molt més factible fer percebre el que nosaltres volem comunicar que deixar-ho en mans d’un segell, que també moltes vegades no és la resposta més adequada.
A 10 anys vista, quins són els reptes que hauria d’assumir l’enoturisme a Catalunya per ser més sostenible, més responsable i més innovador?
Bé, jo, pel títol de la meva presentació, apostaria per la regeneració. És a dir, els cellers visitables ofereixen un producte molt similar entre uns i altres. Llavors, una de les claus d’innovació és precisament apostar per recuperar el que anomenem la “natura perduda”. Això implica no només actuar a les pròpies vinyes del celler, sinó actuar en un entorn més o menys pròxim, amb el suport de grups que ja estan treballant en regeneració, recuperar espècies, recuperar ecosistemes, de alguna manera assumir com a part del producte i l’experiència turística perquè el consumidor final sàpiga que quan ell compra està contribuint també a alguna cosa que li revertirà.
El consumidor ho entendrà? Vostè ha dit que als joves no els importa pagar més, si les marques fan accions que conjuguin amb els seus ideals…
Totalment. La generació més jove cada cop té un interès més gran en sentir-se identificat. Cal recordar que aquesta generació jove, en uns anys, no serà tant jove, i seran precisament el centre dels consumidors. Quan abans et posis les piles, millor t’anirà en el negoci. Llavors, cal convèncer el públic en general que el que estàs fent repercuteix a l’entorn i al consumidor final i fer-lo copartícep del projecte.
La gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca del Penedès, Ester García Adrados, valora la tercera fase de Wine Travel Observer.
La tercera tinenta d’alcalde de Vilafranca, Gemma Romeu, analitza el potencial de l’enoturisme a la capital del vi a partir de Wine Travel Observer 2025.
El director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya aplaudeix la tercera fase de Wine Travel Observer de 2025.