L’estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya, elaborat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
Entrevista a la Directora General de Turisme, Cristina Lagé, que agraeix el paper de les empreses d’enoturisme per a l’estudi Wine Travel Observer de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, després d’una ponència d’enoturisme internacional a la Barcelona Wine Week.
La Directora General de Turisme de la Generalitat cita les dades de l’estudi Wine Travel Observer quan apama quina és l’oferta d’enoturisme a Catalunya. Durant una jornada dedicada als reptes de l’enoturisme a la Barcelona Wine Week, Lagé enumera el pes i el camí d’aquest turisme que considera clau per fer “relat de país”.
Quin pes té l’enoturisme dins del turisme a Catalunya?
(L’enoturisme) té un pes molt més gran del què realment en som conscients. El turisme a Europa va cap a la súper especialització, que és la segmentació, i també cap a un turisme que té una edat més elevada.
Quin paper hi pot jugar l’enogastronomia?
L’enogastronomia està pensada per gent de més de 40 anys. Són els que -com jo- en gaudim, els que podem tenir uns calerons per pagar un bon vi… Per tant, (l’enoturisme) ens ajuda a fer aquest relat de país, que és importantíssim.
Quin relat de país creu que ajuda a construir l’enoturisme?
Tenim cellers amb molta història. Aquí tenim el començament de tota la història del Mediterrani. El vi és part de la nostra cultura: els vins tranquils, els caves,… la cervesa, també. Tenim una cultura que a més a més s’explica al voltant d’una taula. Menjant i bevent fem moltes coses: ens demanem la mà, ens demanem perdó, ens diem t’estimo,… Fem moltes coses al voltant d’una taula que van molt més enllà del menjar i el beure!
Per què ha volgut començar el seu discurs agraïnt la tasca dels cellers en l’enoturisme?
L’enoturisme ho ha entès i he volgut agrair als cellers, més de 900 que tenim a Catalunya, (918 si no m’equivoco). Gairebé la meitat ja s’han incorporat al món de l’enoturisme, i això els ho hem d’agrair, perquè porta molta feina.
Gràcies per citar les dades de Wine Travel Observer! S’ha posat a la pell dels cellers que elaboren vins i un dia decidexin obrir portes a les visites…
Tenir un celler de vi dóna una feinada horrorosa. Sigui petitet, o sigui molt gran. De vegades els petitets encara més perquè no tenen tanta infraestructura com els grandíssims cellers que tenim a Catalunya. I de cop i volta, potser un vespre sopant, van dir “escolta, i si féssim visites?”. Segur que hi havia el què deia: “Sí, home, només ens faltaria això!”. Per tant els ho hem d’agrair. Els hem d’agrair moltíssim que ens ajuden a fer relat, ens ajuden a fer indústria turística. Els hem de mimar.
De quina manera es pot fer aquest enoturisme sigui responsable?
Hi ha una cosa que ens agradaria molt dir-vos des d’aquí. Les coses no es fan pels turistes, les coses es fan per gaudir-les, vinguis d’Arkansas, de Múrcia, o de Mollet. (L’enoturisme) està per ser gaudit. Em molesta molt i hem de fer molta pedagogia amb aquesta línia vermella que posem a les coses que són pels turistes. Què vol dir, això? Tots hem de gaudir de l’enogastronomia. Com és possible que un senyor que ve de Napa Valley i que li agrada molt el vi, i coneix perfectament les nostres nou rutes enogastronòmiques ens pugui donar lliçons a un senyor de Manresa. No té cap lògica! Hem de gaudir d’allò que és de la nostra terra. Hem de compartir-ho perquè som un país d’acollida i hem de fer indústria turística.
Aquest és l’any de Catalunya, com a regió mundial de la gastronomia. A banda dels cellers, a l’estudi Wine Travel Observer també hem sumat els restaurats, els allotjaments, els serveis turístics i les agències de viatge amb sensibilitat cap a l’enoturisme perquè en formin part. Quin missatge els faria arribar?
Que aquesta és la força que té la indústria turística. Per alguna cosa som el 13% del PIB. Si només fos per l’allotjament, o pel celler, no serien les mateixes xifres. L’ona expansiva de l’economia que genera el turisme és enorme. D’aquí la importància. I d’aquí la sostenibilitat del turisme, que és social, econòmica i medi ambiental. Tot aquest entramat de petites empreses: guies, transport,… Tot això fa indústria. Tot això fa país. És per això que és tan important.
Tenim un repte a Catalunya perquè la gran part de turisme internacional que ens visita també tingui interès en visitar els entorns rurals, i no només les grans ciutats?
Encara que el turisme sigui una indústria on ens belluguem per sensacions, les dades són importants. Més del 43% del turisme internacional ja consumeix turisme enogastronòmic. Això és molt important. Catalunya és una regió que tenim molt de públic internacional, que estem recuperant amb xifres d’abans de la pandèmia. Per tant és una feina que s’està fen ben feta.
La Direcció General de Turisme ha estat present amb una ponència d’enoturisme internacional a la Barcelona Wine Week. Per què?
Per què és important que Turisme de la Generalitat de Catalunya expliquem tota aquesta feina que estem fent, perquè nosaltres tenim aquesta cultura del vi que en altres països és un luxe. Aquí més o menys tothom, dissabte o diumenge obre una ampolla de vi (cadascú al seu nivell perquè tots són bons, tenim aquesta avantatge), o una ampolla de cava. Tots ens va bé per celebrar, i hi tenim integrat a la nostra cultura. Això no passa a d’altres llocs, que potser són més de licors amb alta graduació,…
Com valora que hi hagi una gran oferta hotelera a la costa i a les ciutats, però que bona part dels turistes es desplacin als medis rurals per gaudir d’una experiència d’enoturisme?
Des de Turisme de la Generalitat tenim tres grans objectius. Un, desestacionalitzar. I l’enoturisme t’ho permet. Cada temporada tenim uns productes i una cuina que ens ho permet. Un dels motius pels quals la gent més es belluga és per anar a un restaurant, o per anar a menjar. Cala Montjoi no seria tan coneguda si no fos perquè la gent hi peregrinàvem per anar a El Bulli. Ens ajuda a fer els nostres objectius.
El segon objectiu…
També hem de fer territori. Repartir la riquesa del turisme per tot arreu del país, que és molt gran i molt divers. Això ens ajuda moltíssim al relat.
I el tercer…
Tots aquests són llocs llocs que pots estar dos dies. Són llocs bons per quedar-s’hi. Molts cellers ofereixen allotjament i ho estan fent molt bé, perquè et pots relaxar, no has d’agafar un cotxe i pots gaudir dels vins sabent que després puges a l’habitació i tens un entorn meravellós i ens baixa aquest estrès que portem. De tot això en sorgeixen també persones que decideixen fer un canvi de vida. Persones que decideixen que el model de ciutat ja no és allò que volen i que el que volen és un entorn rural. Visitar, invertir, viure.
Què vol dir?
Quan visites un lloc és molt probable que hi acabis invertint i és molt probable que hi acabis vivint. Per això totes aquelles zones que són més despoblades tenen una oportunitat de tenir nous ciutadans.
Mirar el turisme amb uns altres ulls?
Ja saps que la meva teoria és que un turista no és un turista, sinó un resident temporal. Podem aconseguir que aquests residents temporals es quedin i fer país.
La gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca del Penedès, Ester García Adrados, valora la tercera fase de Wine Travel Observer.
La tercera tinenta d’alcalde de Vilafranca, Gemma Romeu, analitza el potencial de l’enoturisme a la capital del vi a partir de Wine Travel Observer 2025.
El director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya aplaudeix la tercera fase de Wine Travel Observer de 2025.