"Una reflexió col·lectiva amb dades i criteri"

Wine Travel Observer 2025 arriba a la seva tercera fase com a culminació d’un procés d’anàlisi sostingut al llarg de tres anys. Un recorregut que no ha tingut com a objectiu descriure l’enoturisme, sinó entendre’l en profunditat: identificar-ne l’estructura real, els seus actors, les seves tensions i sobretot el seu potencial com a projecte de país.

Quan vam iniciar aquest estudi el primer gran repte va ser assumir una evidència incòmoda: l’enoturisme no disposa d’un marc propi clar. No té un codi econòmic específic, ni perfils professionals reconeguts de manera homogènia, ni uns límits sectorials ben definits. Davant d’aquesta realitat, la primera decisió va ser metodològica però també política: calia construir indicadors que permetessin identificar què forma part —i què no— del sector enoturístic català.

Els cellers van ser, de manera natural, el punt de partida. No només com a productors de vi, sinó com a vertebradors de paisatge, identitat i activitat econòmica en territoris eminentment rurals. A partir d’aquí, l’estudi va anar desplegant una mirada sistèmica, incorporant la resta d’agents que articulen l’oferta enoturística: restauració, allotjament, agències de viatge i altres serveis vinculats. Un treball fet en diàleg amb les rutes del vi del país, que ha permès consensuar criteris i entendre la complexitat real del sector.

Aquest procés ens va portar a una segona constatació rellevant: l’enoturisme no és exclusivament rural. La seva expressió també apareix en entorns urbans, en capitals i ciutats properes als territoris vitivinícoles, que actuen com a finestres d’accés a un model cultural, productiu i paisatgístic centrat en la vinya i el vi. Aquesta hibridació amplia l’abast del sector i reforça la seva capacitat d’incidència.

En aquesta tercera fase, l’estudi fa un pas més en l’ampliació del coneixement de l’oferta enoturística del país, incorporant nous tipus d’espais i iniciatives fins ara poc sistematitzades: agrobotigues, vinoteques, wine bars i centres d’interpretació, així com espais culturals i museus vinculats a la cultura del vi. Aquesta mirada ampliada permet identificar models empresarials diversos i complementaris, i dibuixar, per primera vegada, una fotografia de conjunt que recull més de 1.500 empreses que avui teixeixen l’oferta enoturística a Catalunya.

La tercera fase de l’estudi neix, però, d’un repte encara més gran. El context actual —marcat pel canvi climàtic, la pressió sobre els territoris, la congestió de determinats espais turístics i la necessitat de repensar els models econòmics— obliga a fer un pas endavant. Ja no n’hi ha prou amb saber qui forma part del sector; cal entendre com es vol créixer i per a què.

Per aquest motiu, aquesta fase incorpora indicadors de sostenibilitat, responsabilitat social i innovació. No com a elements accessoris, sinó com a eixos centrals. Des de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya tenim clar que l’enoturisme pot esdevenir una palanca clau per a un nou model de turisme regeneratiu: un model que dinamitza les economies rurals, reforça el sector primari, preserva identitats i cultures, construeix paisatges de benestar i genera ocupació amb sentit.

Fer-ho bé implica posar al centre no només el visitant, sinó també les persones que viuen i treballen als territoris. Implica entendre el turisme no com un mecanisme d’extracció, sinó com una eina de regeneració. I implica assumir que l’enoturisme, si vol tenir futur, ha de liderar aquest canvi de paradigma.

Aquest estudi vol contribuir, amb dades i criteri, a aquesta reflexió col·lectiva.