L’estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya, elaborat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
Vilafranca del Penedès, 5 de novembre de 2025
L’Escola d’Enoturisme de Catalunya ha presentat el primer estudi de l’oferta d’enoturisme
sostenible, responsable i innovador, dins de la tercera fase de l’informe Wine Travel Observer.
La principal conclusió, basada en els resultats de més de 300 enquestes a negocis d’enoturisme, és que Catalunya obté un 7,3 sobre 10. Els tres pilars de l’enoturisme català mostren valors equilibrats: sostenibilitat ambiental (7,4 punts), responsabilitat social (7,2) i
innovació (6,5).
L’investigador, David Jobé, ha afirmat que “Catalunya presenta un model madur, coherent i diversificat, amb diferències regionals però una clara orientació compartida cap al turisme responsable i l’autenticitat com a factor competitiu”.
La base de l’estudi ha estat la identificació dels negocis. En els darrers tres anys s’han localitzat i estudiat 435 cellers visitables, 505 restaurants amb sensibilitat enoturística, 265 establiments d’enoturisme, 84 agències de viatges i empreses de serveis enoturístics, 187 bars de vins, 277 botigues de vins, 42 agrobotigues i 60 espais culturals del vi, que sumen 1.545 negocis únics. Les conclusions sobre enoturisme sostenible, responsable i innovador són el fruit de qüestionaris específics per a cada tipus de negoci, amb 20 preguntes tipus test, amb respostes puntuables de l’1 al 10. El resultat és una comparativa objectiva global entre territoris i sectors .
Per negocis, els cellers visitables representen el 40% del pes de l’estudi, amb més de 100 respostes. La seva nota mitjana és de 7,1 punts sobre 10, la segona més alta de tots els sectors. Destaquen per la gestió ambiental, l’ús d’energies renovables i la interpretació del paisatge. La majoria promouen experiències educatives i col·laboren amb entitats locals. El repte principal és la digitalització sostenible i la millora de l’accessibilitat en l’experiència enoturística.
Els restaurants representen el 20% de la mostra, amb una nota mitjana de 6,5 punts. Destaquen en la connexió entre gastronomia i paisatge. Mostren desigualtats en comunicació ambiental: el 65% treballa amb vins de proximitat i el 55% col·labora amb cellers locals. Un dels reptes és reforçar el paper dels restaurants com a prescriptors de vi català i consum responsable.
Els establiments turístics representen el 15% de l’estudi i obtenen una nota mitjana de 6,6 punts sobre 10. Destaquen en hospitalitat i integració amb cellers locals: el 70% ofereix informació enoturística i un 45% organitza tastos o experiències pròpies. La tendència indica un creixement dels allotjaments rurals sostenibles i de models col·laboratius vinculats a la
vinya, com ara packs conjunts de visita + àpat + allotjament.
Les agències de viatges i empreses de serveis d’enoturisme obtenen una nota mitjana de 7,7 punts, la més alta del conjunt. Destaquen per la seva visió estratègica i capacitat de coordinació. El 70% d’aquestes empreses desenvolupa productes propis i el 60% comunica activament la sostenibilitat. Representen el segment més professionalitzat de l’enoturisme català.
Els bars de vins tenen una nota mitjana de 6,5 punts, amb bons resultats en vins de proximitat i maridatges amb producte local, però febles en innovació i comunicació. Les botigues de vins presenten una nota global de 6. El 75% prioritza vins locals i el 45% participa en activitats divulgatives. Les agrobotigues obtenen una nota mitjana de 5,8 punts. El 70% ven producte cooperatiu i el 60% participa en activitats culturals.
Els espais culturals del vi assoleixen una nota mitjana de 6,8 punts. El 80% ofereix programes educatius i el 65% activitats artístiques o patrimonials relacionades amb el vi.
Les regions amb millors resultats globals són el Bages (7,3), el Penedès (7,2) i la Terra Alta (7,1). Les zones grans com Lleida (7,0) treuen bons resultats i petites com Alella (7,0) , també, destacant per coherència territorial malgrat la seva escala diferent. Les diferències s’expliquen més per volum d’activitat que per actitud. Totes les regions comparteixen un compromís creixent amb la sostenibilitat i la cultura del vi.
Wine Travel Observer ha identificat cinc reptes de futur:
L’estudi s’ha presentat dimecres, 5 de novembre al Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès, en el marc de la primera Jornada d’Enoturisme i Sostenibilitat de l’Escola d’Enoturisme, dins del Mes de l’Enoturisme. La presentació ha comptat amb la presència de 9 les Rutes el Vi de Catalunya, que han obert un espai de debat en una taula
rodona moderada pel director de l’Escola d’Enoturisme, Gerard Domingo.
L’estudi de l’oferta d’enoturisme de Catalunya, impulsat per l’Escola d’Enoturisme, en el marc del programa Projecta’t, finançat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. La primera edició va obtenir el guardó de “Millor Treball de Recerca de la Formació Professional” als Premis FPCat24. La segona fase ha comptat amb la col·laboració de les 9 Rutes del Vi, PIMEC, ACAVe, Federació Intercomarcal Hostaleria, Restauració i Turisme, Federació de Gremis d’Hostaleria de Girona, Federació de Gremis d’Hostaleria de Lleida, i Associació d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona.
L’Escola d’Enoturisme de Catalunya és una iniciativa de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el sector empresarial enoturístic d’àmbit català amb un Centre Sectorial Integrat que ofereixi formació professional, formació ocupacional i contínua dins de l’àmbit del Turisme i l’Enoturisme a tot Catalunya.
David Jobé. Periodista. Professor de Comunicació a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Cocreador del portal ENOTURISTA. Coautor de l’estudi ENODATA de les xarxes socials dels cellers catalans publicat amb l’INCAVI durant quatre edicions.
La tercera edició de Wine Travel Observer ha identificat 1.600 negocis d’enoturisme que es poden consultar en un mapa virtual.
La presentació de la segona fase de l’estudi de l’oferta d’enoturisme Wine Travel Observer descobreix 1090 negocis d’enoturisme, entre cellers visitables, restaurants, allotjaments, agències de
Mercats de Nadal, xecs regal, lots de Nadal, àpats a cellers, o visites enfocades a comprar vi són algunes de les conclusions de l’estudi de