L’estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya, elaborat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.

Quantes Denominacions d'Origen (DO) hi ha a Catalunya?

A Catalunya hi ha 12 Denominacions d’Origen: 10 terriotorials, una nacional, i una supranacional, segons WTO.

QUANTES DENOMINACIONS D’ORIGEN HI HA A CATALUNYA?

Catalunya és un país amb moltes Denominacions d’Origen (DO).
 
Si vols saber què és un Denominació d’Origen, quines diferències hi ha entre una Denominació d’Origen Qualificada, o què passa amb un vi si no està embotellat amb la garantia d’una DO consulta aquest article.
 

 

 

LA POLÈMICA DE LES DO

Precisament aquesta propietat intel·lectual del nom de la zona, o dels municipis, en el cas d’alguns vins de vila, ha provocat controvèrsia entre alguns cellers que no formen part d’una DO. Aquests cellers no tenen el dret a posar “Tarragona” si no són de la DO Tarragona, per exemple. Això ha estat motiu de denúncies creuades i malestar per part de les DO i els cellers afectats, que reivindiquen el seu dret a no formar part d’una DO però seguir tenint l’oportunitat de posar l’origen del producte.

LES DO EN UN MAPA DE DEMARCACIONS

ZONES D’ELABORACIÓ

El mapa de producció de vi a Catalunya té 10 Denominacions d’Origen territorials, una DO nacional (DO Catalunya) i una estatal (DO Cava). Aquest mapa mostra les 10 zones territorials, amb colors diferents per a cada zona.

DEMARCACIONS

Les Denominacions d’Origen s’estenen per a les 4 demarcacions. La DO Cava i la DO Catalunya són a totes elles. D’aquesta manera, hi ha 5 DO a Barcelona, 3 DO a Lleida, 3 DO a Girona, i 7 a Tarragona. Aquest encaix és l’origen del conflicte.

LA DO CATALUNYA I LA DO CAVA

Són les dues denominacions que se sobreposen a les DO territorials. S’expandeixen per alguns municipis de Catalunya. La DO Cava també d’Espanya. Aquesta realitat té efectes en el turisme a les zones es poden elaborar vins de la DO Catalunya, o de la DO Cava a Catalunya.

LA DO CATALUNYA

La DO Catalunya és la més gran del país, amb més de 40.000 hectàrees qualificables per a fer vins. La realitat és que la majoria del raïm es qualifica a la suma de les DOs territorials. Ara bé, la DO Catalunya és la més gran en volum de vins. Una gran part va a parar a l’exportació. A Catalunya es fan unes 90 milions d’ampolles de vi tranquil.

 

LA DO CAVA

La DO Cava és una Denominació supranacional, que s’estén per diferents demarcacions i municipis d’Espanya. El 95% dels seus vins escumosos s’elabora amb raïm català, el 90% del qual prové del Penedès, especialment de Sant Sadurní d’Anoia.

El cava té un pes major que els vins tranquils a casa nostra. Cada any s’embotellen 250 milions d’ampolles. És a dir que dues de cada tres ampolles que s’elaboren a Catalunya porten bombolles. Això fa que les varietats més plantades siguin el macabeu, el xarel·lo i la Parellada.

 

DENOMINACIONS DE BARCELONA I GIRONA

A Barcelona hi ha 3 DO i 1 a Girona, més Cava i Catalunya. A les comarques de Barcelona hi conviuen la DO Penedès, la DO Alella i la DO Pla de Bages, més els municipis on està permès fer vi de la DO Catalunya i la DO Cava, que té la zona Comtats de Barcelona, i les subzones Valls d’Anoia-Foix (DO Penedès) i Serra de Mar (DO Alella).

Ara bé, la DO Alella està a cavall entre tres comarques (Barcelonès, Maresme i Vallès Occidental) de les quals només contempla uns quants municipis (31), que són els que poden fer vins emparats dins de la DO.

La DO Penedès s’estira per sis comarques (Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Anoia, Alt Camp i Baix Penedès). El Baix Penedès es troba a les comarques de Tarragona.

La majoria dels municipis de l’Anoia, i molts del Baix Llobregat no estan inclosos a la DO Penedès. Per tant, alguns dels cellers estan dins de la DO Catalunya, o fora de DO.

 

GIRONA

La DO Empordà s’estén per la majoria de l’Alt Empordà i una part del Baix Empordà. La resta de la demarcació queda fora (hi ha cellers a La Cerdanya, o Les Gavarres sense DO, perquè ni la DO Catalunya hi arriba). A l’Empordà, per cert, també es pot fer cava emparat per la DO Cava, però (encara) no té una subzona definida, com el Bages.

 

DENOMINACIONS DE TARRAGONA I LLEIDA

La superposició de DOs a les 4 demarcacions té un encaix difícil

 

TARRAGONA

És la demarcació on hi conviuen més DO, fins a 7 diferents. A banda de DO Cava i DO Catalunya també tenen un bocí de la DO Penedès.

Estrictament a les comarques de Tarragona hi ha dues denominacions encaixades a una comarca: DO Conca de Barberà i DO Terra Alta. En canvi, la DO Tarragona s’expandeix per 4 comarques diferents (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Ribera d’Ebre).

Per acabar-ho d’adobar hi ha municipis que no entren dins de la DO Tarragona, com Aiguamúrcia, o pobles de municipis de la Ribera d’Ebre, com Darmós, on hi ha cinc cellers dins de la DO Montsant en un poble de 92 persones censades.

El cas del Priorat també és excepcional. La comarca del Priorat té dues denominacions diferents (DOQ Priorat i DO Montsant), i en alguns dels municipis, com Falset, hi conviuen les dues en diferents parcel·les.

Més dificultat? La DO Cava té dues subzones a Tarragona: Serra de Prades (Conca) i Conca del Gaià (Tarragona), on es poden fer vins escumosos.

 

LLEIDA

La DO Costers del Segre té 7 subzones dins de la demarcació (Raimat, Segrià, Pallars Jussá, Artesa de Segre, Urgell, Valls del Riu Corb i Les Garrigues). La majoria dels espais no coincideixen amb les comarques abans mencionades, sinó només alguns municipis. Per acabar-ho d’adobar, la DO Cava hi fa escumosos de la subzona Pla de Ponent.

ELS CELLERS, CLAUS EN L’ENOTURISME

A l’hora d’analitzar l’enoturisme d’una zona vinícola els primers són els cellers. L’origen del vi és la vinya, que treballen milers de dones i homes a Catalunya. El cens de pageses i pagesos no ens dóna un primer resultat de quants elaboradors hi ha. Per això, sense oblidar els viticultors, la primera cerca ha de determinar quants cellers elaboradors de vi hi ha a Catalunya.

Ara bé, l’enoturisme, com a forma de turisme, no acaba en els cellers. Els territoris es nodreixen d’altres actors importants, com els restaurants, els allotjaments, els bars de vins, les botigues de vins, els espais d’interès (com museus del vi o centre d’interpretació), i els serveis turístics. Entre tots donen sentit a l’enoturisme, tots junts teixeixen les Rutes del Vi, i l’oferta turística d’una zona.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS

Tot i que en aquesta primera fase no ens ha estat possible analitzar restaurants, ni allotjaments turístics, queda pendent de fer-ho en una segona fase. És essencial analitzar aquesta altra oferta en un WINE TRAVEL OBSERVER pròxim. Tot i que en aquesta primera edició ha estat impossible.En un futur haurem de saber analitzar què és un restaurant enoturístic (i què no), com seleccionem els allotjaments per l’interès del turisme del vi, i comptar tots els altres atractius turístics d’un territori, molt més enllà dels cellers. És un repte de futur que ens agradaria analitzar pròximament.També haurem de buscar l’encaix per incloure a l’estudi els bars de vins, botigues de vins, espais d’interès sense cellers i serveis turístics. Això serà una segona fase.
“Vols que t’avisem quan es publiquin nous articles a Wine Travel Observer? Subscriu-te gratuïtament per rebre la newsletter”.