Ester García Adrados, gerent de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca, ha obert la presentació de la tercera fase de l’estudi Wine Travel Observer 2025.

ENTREVISTA ESTER GARCÍA ADRADOS, GERENT DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE FORMACIÓ

Fa tres anys, quan vostè i el seu equip van començar a pensar en fer un estudi de l’oferta d’enoturisme a Catalunya va pronunciar una frase que sempre ha acompanyat Wine Travel Observer: “l’enoturisme és un sector sense sector”.

Aquesta frase té molt a veure amb com es comptabilitza la riquesa que porta un determinat sector al país, o en com identifiquem les empreses. L’enoturisme no té un CNAE propi, que és una mica d’on ve la frase. No tenim una manera de registrar-nos comparativament amb la resta. Però observem el turisme  ens ha donat informació suficient per millorar el coneixement de l’estructura que té, i especialment el sector de l’enoturisme.

Per què era tan important posar dades des de l’Escola d’Enoturisme?

Des dels primers escrits de l’Escola d’Enoturisme, el 2016-2017, ja parlàvem que per poder desenvolupar l’enoturisme requeria d’uns actors al territori. Són les dades que Wine Travel Observer ha posat sobre la taula: informació, criteris, indicadors. D’alguna manera han substituït la falta de CNAE i ens han ajudat a identificar la massa, el volum i l’oferta a nivell de país en cada cas.

Per què creu que les experiències són el que més ha evolucionat i com proposa investigar-les per endreçar-les?

Les experiències d’enoturisme és de les coses que més canvien perquè és el què demana el públic, no? Si no, potser no tornen a fer una experiència. Si volem fidelitzar, necessitem que les experiències generin motivació amb els clients que ja tenim, els que formen part del sector, i que per tant volem que repeteixin.

Les experiències són prou innovadores?

Si fem sempre el mateix és difícil que el visitant tingui la motivació de tornar, no? Per tant, què és important? Que mirem les experiències que hi havia fa dos anys i observem com el sector ha anat innovant en funció de la demanda del client. Perquè al final adaptem una oferta en funció d’allò que més es compra, amb allò que millor s’avalua una experiència d’enoturisme.

A quines conclusions caldria arribar per observar les experiències d’enoturisme?¡

Preguntem-nos què és allò que s’està avaluant de manera més positiva en les experiències. Fa dos anys, Wine Travel Observer ja va fer una foto del tipus d’experiència, de la contractació, de com es treballava, de què generaven. Potser el que ens tocaria d’aquí un temps, o l’any que ve, o properament, seria pensar com hen evolucionat aquestes experiències que vam analitzar i com el sector ha anat innovant.

Fer una comparativa, una fotografia de l’oferta en diferents anys?

Sí. Al mateix temps estudiar si hi ha algun indicador més que ens permeti avançar què ens demanaran els clients. Si ara ja estem percebent què avaluen de manera més positiva els visitants. Perquè el que volem és que la gent que fa enoturisme en continuï fent, a més d’atreure nous clients.

Què destacaries de la tercera fase de Wine Travel Observer?

L’estudi d’aquest any indica cap on hem d’anar com a país, des de la proposta turística i enoturística, i és incloure els criteris de sostenibilitat. Aquesta edició hem incorporat les empreses que estan treballant amb criteris de sostenibilitat. Potser perquè han tingut més informació, potser perquè s’ho han pogut permetre… Però a poc a poc hem d’anar treballant perquè tothom afegeixi propostes que no generin un perjudici al territori.

Hem de repensar l’enoturisme des d’aquest nou canvi de paradigma?

Penso que el nou canvi de paradigma és un turisme regeneratiu. Per tant, hem d’anar cap a un turisme on es tingui en compte el resident i el visitant. Proposem coses que fins i tot millorin que el visitant surti fora del territori. I això no ho farem si no concebem propostes que d’entrada tinguin incorporat el criteri de sostenibilitat. Per tant, l’enoturisme sostenible ha de ser una proposta d’anàlisi, de treball per radiografiar el sector en l’actualitat.

Per què creu que hi ha empreses d’enoturisme que no ho han incorporat?

Crec fermament que hem d’ajudar a les empreses que per algun motiu no poden incorporar aquests paràmetres de sostenibilitat perquè que ho facin. Però pel bé comú d’un territori. Perquè si no realment tenim un problema com a territori. I així avaluar el recorregut, el camí de millora de cada zona.

Què pensa de la creació d’un mapa que ha deixat prop de 1.500 propostes d’enoturisme a la web, que es poden consultar?

Crec que estem donant al visitant l’oportunitat d’escollir un itinerari, un recorregut, una proposta, també que sigui sostenible. La tercera fase de Wine Travel Observer i el mapa amb les empreses, identificant quines són sostenibles, és una feina de sensibilització al ciutadà.

Gemma Romeu,tercera tinenta d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Educació, Esports i Turisme de Vilafranca del Penedès, ha  tancat la presentació de la tercera fase de l’estudi Wine Travel Observer 2025.

ENTREVISTA GEMMA ROMEU, REGIDORA DE TURISME

La tercera edició de Wine Travel Observer conclou que l’enoturisme pot començar des d’un àmbit urbà i no sempre des de l’àmbit rural de les vinyes. Vilafranca és un punt d’entrada d’enoturistes?

Sí. A Vilafranca tenim diferents punts d’entrada per l’enoturisme. Primer, el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Els turistes poden fer una visita, una copa de vi a la Taverna del Vinseum, o en qualsevol altra vinateria de la vila. A partir d’aquí, poden endinsar-se en el món de l’enoturisme. Una primera copa pot obrir la curiositat per saber més.

Quin pes té el turisme (i l’enoturisme) a Vilafranca?

Des de l’Ajuntament volem que el desenvolupament econòmic i turístic es mogui. Per tant, sempre que passen coses, sempre que rebem visitants reverteix a la ciutat: a les vinateries, als restaurants, als establiments… Ara, hem dissenyar activitats atractives per a l’enoturista que ve a Vilafranca. Potser ve pel  mercat dels dissabtes. Potser per un esdeveniment esportiu. Hem de fer que després de visitar-nos, potser de quedar-se a dinar, descobreixi que hi ha molts espais, molts cellers per visitar.

Què els té preparat Vilafranca als qui tenen curiositat pel vi?

Des de l’Oficina de Turisme de Vilafranca t’ajudem a conèixer les diferents propostes de turisme. Tenim la Ruta de les Petjades del vi, que t’explica tot el món vitivinícola i comercial de Vilafranca, vinculat amb el carrer Comerç, una artèria de la vila per comercialitzar del vi, a tocar de l’estació de tren. Per altra banda, també pots descobrir les Rutes modernistes. Recordem que el 2026 és l’any del modernisme.

Vilafranca és el punt de sortida de moltes destinacions relacionades amb la Ruta del Vi del Penedès?

Sí. Des de l’Oficina de Turisme de Vilafranca també pots començar a descobrir la Ruta del Vi del Penedès, una de les rutes més ben valorades i amb més visitants. Per això té molt de sentit tenir a Vilafranca l’Escola d’enoturisme i que l’estudi Wine Travel Observer hagi sortit de l’Escola, de Vilafranca, i del Penedès, un territori que té un gran pes en l’enoturisme.

A partir dels resultats de l’estudi Wine Travel Observer, quin paper juga l’Escola d’Enoturisme, amb seu a Vilafranca del Penedès?

L’escola d’Enoturisme de Catalunya és clau. L’estudi Wine Travel Observer demostra que l’anàlisi del què manca en l’oferta d’enoturisme pot ser el protagonista de les formacions. D’aquí ve la importància de formar el professional de cada establiment. L’Escola d’Enoturisme és clau per formar els professionals i donar un bon servei als enoturistes, els visitants que van al celler, al restaurant a qualsevol establiment turístic.

Com es valora des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès?

Estem molt contents de tenir l’Escola d’Enoturisme a Vilafranca, i també del suport que rebem del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.  Això fa que el sector estigui format i que el professional pugui donar un valor afegit perquè l’enoturista marxi amb la satisfacció d’haver conegut Vilafranca i el territori, d’haver-se amarat bé. Per això necessitem els professionals i el sector ben format.

Lluís Font, director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, ha clausurat la presentació de la tercera fase de l’estudi Wine Travel Observer 2025.

ENTREVISTA LLUÍS FONT, DIRECTOR DEL CONSORCI PER A LA FORMACIÓ CONTÍNUA 

Quin valor li dona a la tercera fase de l’estudi de l’oferta d’enoturisme, Wine Travel Observer, que ja coneix de la presentació de 2024?

Una de les coses que s’ha explicat és l’alta exigència que es demostra en aquest estudi. La temptació a vegades és fer estudis locals, amb metodologies una mica adaptades a la realitat del teu entorn. En canvi, aquí hi ha hagut l’ambició positiva de fer un estudi que servís pel conjunt del país, que retratés una realitat que evidentment està en construcció, que canvia, amb l’afany de poder-hi intervenir i, per tant, desenvolupar aquest sector, oferir-ho a la ciutadania amb una imatge real i fer possible una actualització permanent.

Com a director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, què és el que més li ha interessat?

El que m’interessa molt és que no cal anar al Gran Barcelona per fer activitats d’àmbit de país, sinó que des de l’especificitat d’un territori, des de la singularitat d’una escola com aquesta, es pot fer un projecte que interessi a tothom arreu del territori. I la formació, la importància d’aquesta Formació Contínua, perquè aquests professionals que lideren aquestes experiències estiguin formats i formats de format, perquè com ens deia ara és un sector viu i en evolució.

Per què és important que una persona se segueixi formant al llarg de la vida?

La formació i el talent són un binomi essencial que ens remet al present i al futur de Catalunya. Catalunya té una riquesa que és la seva gent: els que sempre hem viscut aquí i els hi han vingut. I hem de crear les condicions perquè tothom exploti el seu talent. I per tant ha d’haver una formació bàsica reglada, però després una formació llarga a la vida que permeti oferir oportunitats per a tothom per posar-se al dia, per poder canviar de feina, per afrontar nous reptes, etc. Hem de treure partit d’aquesta musculatura intel·lectual, efectiva, social, espiritual que tots tenim, al servei d’un projecte vital d’un mateix, però també del bé comú, d’aquesta prosperitat compartida. 

Per què la formació contínua és clau en un sector com l’enoturisme, que encara s’està definint?

És sorprenent perquè un sector emergent com aquest, que no té una tradició consolidada com són altres sectors de la construcció de la metal·lúrgia, s’ha posat molt les piles, si em permets l’expressió. Ara afronta aquest repte de l’orientació i de la formació decididament, sent conscients que aquí està la clau de futur. L’enoturisme serà una realitat sòlida i creixerà i millorarà en la mesura en què els seus professionals estiguin formats i puguin anar donant resposta a les necessitats dels consumidors i de la gent que viu en el territori o que ens visita per participar en aquestes activitats. Per tant, és molt estratègic que un sector emergent com aquest des del primer moment s’hagi plantejat que la formació és essencial.

Quin paper li atorga a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, catalitzador de fer un estudi exhaustiu, i anual de l’oferta d’enoturisme, orientat a la formació i a l’orientació de les persones que hi treballen?

L’Escola posa en pràctica la filosofia del que és un centre de Formació Professional Integrada, que és la formació reglada, la formació per aturats, la formació al llarg de la vida per treballadors ocupats, la perspectiva, analitzar l’entorn, anticipar escenaris de futur i, per tant, la recerca. I tot plegat al servei de la millora de la pròpia formació.

És una manera de tancar el cercle?

Sí, és un cercle virtuós en què la recerca que es fa alimenta la formació, la posa al dia, evita el gap que es dona a vegades entre la necessitat del sector professional i la formació, que a vegades és més lenta a transformar-se. Llavors, aquí hi ha un vigor, un dinamisme, que permet retroalimentar constantment el procés. Jo crec que l’Escola d’Enoturisme és un exemple del que és un centre de formació professional, en aquest cas del sector de l’enoturisme, però que és extrapolable a moltes altres realitats del país.

A la seva clausura ha aplaudit que l’estudi arribés a la conclusió qie l’enoturisme va més enllà del tast de vins estricte, i que per tant, també es pot fer per abstemis. Per què ho ha trobat destacable?

L’any passat ja vaig venir a la presentació de l’estudi, però no vaig dir res per prudència. Però aquest any, el ser la segona vegada, sí que ho he comentat. Jo soc abstemi, de sempre, i per tant sempre ha estat un repte venir a un acte com aquest. M’atrau per la qualitat del que es fa. Però que em sento una mica una rara avis. Però com que el l’investigador de l’estudi, el David Jobé, ha fet menció que els abstemis també podem participar d’activitats d’enoturisme, he pensat que això ja era la culminació de tot plegat.

Per què?

Perquè hi ha l’atractiu del territori, de la natura, de la pagesia, de l’experiència, quasi una experiència sensorial i estètica. Per tant, realment he canviat el meu xip i m’he predisposat a participar d’activitats d’enoturisme.